"Els efectes del canvi climàtic han arribat per quedar-s'hi i la solució a curt termini és adaptar-s'hi""Els efectes del canvi climàtic han arribat per quedar-s'hi i la solució a curt termini és adaptar-s'hi"

"Els efectes del canvi climàtic han arribat per quedar-s'hi i la solució a curt termini és adaptar-s'hi"

"Els efectes del canvi climàtic han arribat per quedar-s'hi i la solució a curt termini és adaptar-s'hi"

"Els efectes del canvi climàtic han arribat per quedar-s'hi i la solució a curt termini és adaptar-s'hi"

Ajuntament
  • Ajuntament
L'Entrevista

Tomàs Molina fa més de 37 anys que treballa al servei de Meteorologia de TV3, on actualment és cap, i des de la irrupció de l’Instagram és influenciador en aquesta plataforma social. El conegut meteoròleg català és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona i periodista col·legiat.

Periòdicament, el podem veure presentant l'espai d'El Temps a TV3 i al canal de notícies 3/24. A més a més, és professor associat de la Universitat de Barcelona (UB) on imparteix Pronòstic Meteorològic del Màster de Meteorologia de la Facultat de Física.

Pel que fa a la seva projecció internacional ha estat fundador i president en diverses ocasions de l'International Asociation of Broadcast Meteorology - IABM i va ser el president del Climate Broadcasters Network – Europe de la Comissió Europea sobre la Comunicació del Canvi Climàtic.

El 28 d'octubre va omplir la sala de plens de l'Ajuntament amb la conferència que va oferir per clausurar les X Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza. Una ponència que se centrava a exposar com està afectant en el clima del nostre territori el canvi climàtic.

– Quin impacte està tenint el canvi climàtic des del punt de vista meteorològic per al Delta de l'Ebre?

Per respondre aquesta pregunta hem de tenir molt clar que el canvi climàtic no només significa que canvia el temps, sinó que també afecta la percepció social i això incideix directament sobre la societat de les Terres de l'Ebre, ja que és un lloc on existeix una disputa. Quina? L'aigua. Quan es parla de sequera a tothom li ve al cap la zona del Delta de l'Ebre, perquè és un indret on es té la percepció que abunda l'aigua. Així doncs, podríem afirmar que socialment genera una sensació de perill i aquest fet és el causant que el tarannà d'una societat sigui d'una manera o d'una altra.

Si ens centrem en els efectes que el canvi climàtic està tenint sobre el Delta de l'Ebre des del punt de vist merament meteorològic, és una realitat que a la conca del riu Ebre ja s'han registrat temperatures màximes de més de 40 ºC durant diversos dies seguits. Pel que fa a la zona del litoral, les temperatures mínimes han estat superiors a 25 ºC. Quan les temperatures mínimes sobrepassen els 30 ºC, les persones que viuen en aquests indrets no poden descansar si no tenen sistemes de climatització instal·lats als habitatges. A l'Estat espanyol ja hi ha llocs que han arribat a aquestes xifres.

S'ha d'afegir també un hàndicap que teniu al Delta de l’Ebre i és l’edat de la població. La gran majoria de persones que hi viuen són d’edat més aviat avançada, això fa que s’hi sumi una problemàtica més, ja que les temperatures altes afecten especialment les persones vulnerables com pot ser la gent gran. Per tant, és molt important que es protegeixin perquè hem de tenir molt present que aquestes noves circumstàncies han arribat per quedar-s’hi. Així que la solució a curt termini és adaptar-s’hi.

– Un altre efecte del canvi climàtic són els temporals de grans magnituds que causen múltiples destrosses i incidències. Ens trobarem a partir d'ara amb aquests fenòmens cada any?

Afirmar que hi haurà un temporal com el DANA o el Glòria cada any no es pot saber, però sí que estic segur que seran més freqüents. El clima mediterrani cada vegada està adquirint més característiques del clima tropical.

Soc professor de Pronòstic Meteorològic a la universitat i a l'alumnat li explico que quan jo era alumne universitari estudiàvem el clima de latituds mitjanes, que està associat al front polar. Ara, aquesta meteorologia la continuem tenint, però també ha aparegut la meteorologia associada al jet subtropical, que abans no era característica de Catalunya.

Un exemple són els huracans, quan jo estudiava a la universitat aquest tema era un dels més fàcils, ja que aquí no n'hi havia i no feia falta que ens aturéssim. Ara, com a professor, aquest apartat l'he d'explicar extensament perquè a l'Estat espanyol ja s'han registrat huracans, per tant, és un fenomen que pot ser present al pronòstic del temps.

Així doncs, no només ens hem de preparar els meteoròlegs per a aquests tipus de fenòmens, sinó que també ho ha de fer la societat.

– Hi ha algun motiu perquè aquests temporals afectin sobretot algunes zones concretes del Delta de l'Ebre?

Els darrers temporals han afectat molt la zona propera a la serra del Montsià, perquè aquesta mateixa muntanya fa, entre d'altres, que el temps que triga a baixar l'aigua sigui molt curt i és una de les causes que provoca majors danys en els municipis situats a la vora d'aquesta serra. A això se li suma que han estat temporals sobtats i aquests són els més perillosos, perquè són inesperats.

– El canvi climàtic també fa que els meteoròlegs hàgiu d’estar en constant formació per poder avançar-vos a aquests nous esdeveniments?

Així és. El canvi climàtic està portant moltes situacions que abans no s'havien donat mai ni a Catalunya ni a la península Ibèrica. Per tant, els meteoròlegs ens veiem obligats a formar-nos perquè puguem pronosticar què passarà.

Els meteoròlegs estem acostumats que els fenòmens que hem de predir ens sorprenguin poc. Nosaltres observem els mapes diàriament i quan hi ha tempestes, en algun moment sembla que seran una gran catàstrofe, però quan estàs habituat a llegir mapes meteorològics saps interpretar què passarà i saps que realment només afectarà un lloc concret. Tenint en compte això, la nostra feina és intentar que les persones que viuen en els llocs on caurà aquesta tempesta i on causarà més impacte estiguin previngudes perquè les conseqüències siguin les mínimes possibles.

– Tot i que canviem l'estil de vida per minimitzar els efectes del canvi climàtic, els resultats no es veuran immediatament, tardaran a percebre's. Com podem adaptar-nos perquè aquests efectes ens afectin el mínim possible?

La gràcia està en el fet que mai abans havíem estat capaços de veure el futur com ho podem fer actualment. Ara, gràcies a les noves tecnologies i a la ciència podem modelitzar-ho tot, és a dir, podem reproduir el comportament de la natura. Això ens permet avançar-nos al futur i un cop sabem què passarà, podem modificar-ho.

Un altre fet important per tenir en compte és que tenim una realitat, que és que al món som molta gent i això fa que, per exemple, els pobles i les ciutats hagin de créixer urbanísticament perquè aquestes persones hi puguin viure. Moltes vegades els creixements dels municipis es fan construint habitatges a rieres. Aquest és un greu error i és molt important evitar-lo. Això és tasca de les administracions. Hem vist en moltes ocasions que més tard o més d'hora les rieres baixen plenes d'aigua, així que si hi ha edificis en aquests punts, molt probablement les famílies que hi viuen es quedaran sense casa perquè s'inundarà.

– Per tancar l’entrevista, una pregunta obligada: és veritat que els meteoròlegs esteu contents quan fa mal temps?

Aquest és un malentès amb el que ens trobem moltes vegades. Cap meteoròleg pronostica mal temps, nosaltres predim que hi haurà pluja, vent, sol...

Una vegada feta aquesta apreciació, hem de tenir molt clar que els meteoròlegs ens avorrim molt ràpidament. Per això ens agrada que hi hagi canvis de temps, sigui de fred a calor o de calor a fred, perquè això vol dir que tenim coses per explicar i que sortim de la monotonia, que és el que no ens agrada, haver d'explicar durant molts dies seguits el mateix.

A més a més, l'espai El Temps no deixa de ser un programa de televisió on es té molt en compte les xifres d'audiència. Per tant, si el temps sempre és el mateix i no succeeix res nou, molt probablement els espectadors ens deixaran de mirar. Així que, podríem dir que els canvis de temps també juguen a favor d'aconseguir bons números d'audiència, perquè periodísticament tens coses per explicar i crees interès al públic.

També et pot interessar...

"El congrés de ciència i cuina GastroMar l'Ampolla és una eina meravellosa per donar a conèixer totes les noves tendències que puguin afectar tant a l'alimentació com a la producció"
31/10/2023
Ricard Carbó és enginyer tècnic agrícola per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb més de trenta anys d’experiència en el món de l'aqüicultura, està especialitzat en disseny d'instal·lacions de piscifactories i participa en les investigacions de noves tècniques de cultiu d'organismes aquàtics.
“L'Hospital Comarcal d'Amposta és proper i familiar en el tracte, i això no es pot perdre, però caldrà adaptar-nos als nous temps”
14/06/2023
Daniel Pérez Soriano és diplomat en Infermeria, posseeix el Màster en Direcció d’Hospitals i Empreses Sanitàries i el Màster en Gestió Sanitària. També s'ha format en documentació clínica i informàtica i en gestió i organització de serveis sanitaris, cursant dos postgraus sobre aquests àmbits.
"Les Terres de l'Ebre és la zona on utilitzem més oli d'oliva per cuinar d'arreu de Catalunya"
10/03/2023
La dietista-nutricionista Roser Martí Cid és diplomada en Nutrició Humana i Dietètica, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments, doctora en Nutrició i Metabolisme i posseeix el Màster en Nutrició i Metabolisme.
"El meu subconscient està impregnat de records d’olors, textures i gustos de l’Ampolla i això ha fet que els productes del Delta tinguin molta influència en la meva cuina"
14/11/2022
Ivan Margalef Sallés sempre ha tingut un gran vincle amb l’Ampolla. Des de molt petit ha passat els estius a la casa familiar que tenen al municipi i això ha fet que tingui un fort lligam amb tot el que envolta l’Ampolla i el Delta de l’Ebre.
"El paisatge i la tranquil·litat de l'Ampolla m'inspiren per aprendre'm els textos que he de memoritzar"
13/10/2022
Vicky Luengo va néixer a Palma de Mallorca el 7 d’abril del 1990. Uns anys després, es va mudar a Barcelona, on va viure des dels 4 fins als 18 anys. Quan la feina d’actriu li ho permet passa temporades a l’Ampolla, on resideix la seva mare.