Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

"Espero que la nova vida a Lusaka em permeti créix...

"Espero que la nova vida a Lusaka em permeti créixer moltíssim com a persona, obrir molt més la ment i tenir més consciència d’allò que veritablement és important"

Diplomat en Relacions Laborals i Tècnic Esportiu en Futbol Nivell II, Miguel Martínez Latorre, nascut a l’Ampolla, ha decidit fer un canvi de 360º a la seva vida: ha marxat a viure a Lusaka (Zàmbia) per ser coordinador de la Barça Academy Lusaka.

L’aventura durarà almenys dos anys, ja que el contracte que ha signat finalitza el juny del 2020. Miguel confessa que no l’importaria estar-hi més temps, s’ha enamorat del lloc, de la seva tranquil·litat, de la natura i, sobretot, de la seva gent.

Explica que té tres aficions: la lectura, la música i el running. Les tres activitats li permeten concentrar-se només en allò que està fent. És una forma, segons diu, de què els pensaments se centrin en la descripció d’una història apassionant, en la música i la lletra d’una cançó i en l’esforç i el paisatge que l’envolta quan està corrent.

- Com va sorgir l’oportunitat de marxar a Lusaka?
L’oportunitat va sorgir com sorgeix tot el que ens passa a la vida, per sorpresa. Durant l’última setmana del passat mes de maig vaig rebre la trucada de Jordi Rovira, el director de la Barça Academy Lusaka, em va comentar que havia rebut la proposta d’inaugurar una Barça Academy a Zàmbia a partir del mes d’agost, em va explicar el projecte i em va preguntar si el voldria acompanyar. Després d’uns dies de reflexió, vaig decidir acceptar i viure aquesta experiència.

- Quin és el teu dia a dia a Lusaka?
El meu dia a dia és com el de qualsevol treballador en el seu àmbit, però amb la peculiaritat que em dedico a la meva passió. Em llevo ben d’hora i em dirigeixo tots els matins a l’oficina del complex esportiu on treballo. Allà ens reunim els tres membres de l’staff que formem la direcció de l’acadèmia i planifiquem tot el treball a realitzar: elaboració de sessions d’entrenament, confecció de grups de treball, preparació de les formacions per als entrenadors, i l’organització dels partits per al cap de setmana. Després de dinar passem a l’acció i fem el que més ens agrada, trepitjar la gespa. Iniciem la tarda amb una formació pràctica d’una hora per als entrenadors, i tot seguit, de les 15.30 fins a les 18.30 hores, realitzem les sessions d’entrenament per a les nenes i els nens.

- Quins requisits havies de complir per poder ser coordinador de la Barça Academy Lusaka?
Principalment, havia de complir amb els requisits formatius, és a dir, estar titulat com a tècnic esportiu en futbol, conèixer la llengua oficial del país, que és l’anglès, i tenir disponibilitat en canviar de residència.

- Què esperes d’aquesta experiència?
El que espero realment és créixer moltíssim com a persona, obrir molt més la ment, tenir més consciència d’allò que veritablement és important, gestionar les emocions, espavilar-me per mi mateix i, sobretot, enriquir-me culturalment, no hi ha satisfacció més gran que manejar-se amb llengües diferents. A la vegada, també, adquirir experiència i coneixements com a tècnic de futbol.

- Quina valoració fas d’aquests primers mesos?
Una valoració boníssima, Zàmbia és un paratge natural increïble, és un país relativament desenvolupat gràcies a la seva producció de coure i al turisme, i la seva gent és encantadora. Pel que fa a la part esportiva, estic molt il·lusionat amb el projecte, estan fent una aposta enorme, han construït unes noves instal·lacions amb sis camps de gespa artificial per tal que els nens puguin entrenar fins i tot durant la temporada de pluges. I el més important, tenen una passió molt gran pel futbol, feia molt temps que no ho veia, suposo que la tecnologia ens ha apartat de l’essència, de jugar realitzant una activitat física al carrer amb els amics, aquí és possible, els nens es diverteixen corrent i donant-li cops de peu a una pilota que en molts casos l’han fet ells mateixos.

- T’ha costat adaptar-te a la nova vida?
Francament gens, m’ha sorprès a mi mateix també. Estic vivint amb sol i a 30 graus cada dia, porto una vida molt tranquil·la, treballo fent el que m’agrada, faig esport i he tornat a despenjar les botes com a jugador, aquest cop de futbol 7. A més, estic rodejat de molt bona gent. Qui no s’adaptaria bé així?

- Com t’agradaria veure’t dintre de 5 anys?
Quina pregunta més difícil. Entenc la vida al moment, no planifico ni a mitjà ni a llarg termini, però el que m’agradaria és continuar relacionat amb la formació de joves jugadors. En el cas de no poder-me dedicar professionalment com ho estic fent ara mateix, sempre ho he tingut molt clar i m’agradaria entrenar al futbol base del club que porto al meu cor, el del meu poble, el Club de Futbol Ampolla. És la meva família esportiva, són sentiments. Allà és on més feliç he estat, primer com a jugador, amb els amics del col·legi, els de tota la vida, i després com a entrenador, on he rebut sempre l’afecte i el respecte de directius, companyes, companys, mares, pares, nenes i nens. Penso que no hi ha res millor que formar els jugadors que has vist créixer, els que et trobes cada dia pel carrer.
Altres imatges
Comparteix aquesta entrada