Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

"El pirata de cala Morisca és el meu homenatge als...

"El pirata de cala Morisca és el meu homenatge als grans clàssics de pirates i aventures de tots els temps"

Nascut a Barcelona, l’escriptor David Martí i Martínez actualment viu a cavall entre la capital catalana i les Terres de l'Ebre. Format en Humanitats, abans de dedicar-se a l'escriptura havia estat professor, consultor i responsable de projectes TIC.

Ha escrit un total de nou llibres: La (r)evolución interior, Les bruixes d'Arnes, La metgessa de Barcelona, Paraules d'amor, El guerrer adormit, Les dones sàvies de la muntanya, El caçador de bruixes, Llegendes de bruixes i altres històries dels boscos, i el darrer publicat, que es va presentar fa uns dies a l'Ampolla, El pirata de cala Morisca, el qual ha estat reconegut amb el premi Nèstor Luján 2018 de Novel·la Històrica.

Quan li preguntes sobre com va decidir dedicar-se a escriure, confessa que abans no era feliç en el seu dia a dia, i un cop es va sentir a punt de fer la seva pròpia (r)evolució interior, va decidir que no hi havia cap altra manera de fer-ho que fer realitat el seu somni: ser escriptor.

Què et va fer deixar enrere la teva antiga feina i dedicar-te a la literatura?
Canviar de vida no és una cosa que es faci d'un dia per l'altre. Més aviat és fruit d'un procés lent (i dolorós, en el meu cas) que va començar el dia que em vaig atrevir a escoltar la meva veueta interior. No era feliç amb la vida que tenia i vaig decidir canviar-la. Se'm va acudir que el millor era fer-ho a consciència i complir el somni que tenia des de sempre, que era ser escriptor, i això és el que vaig decidir ser.

Quin paper juguen les bruixes en la teva obra Les bruixes d'Arnes, el primer llibre que vas presentar al nostre poble?
És curiós perquè cada vegada que em pregunten si crec en la figura de la bruixa que tots tenim al nostre imaginari dic que no. En canvi, sí que crec fermament en les dones sàvies, valentes i decidides que van ser mal anomenades bruixes, i que van ser perseguides fins a la mort pel patriarcat. En aquest sentit, les protagonistes de Les bruixes d'Arnes pertanyen a aquest segon grup, el de les dones sàvies.

Centrant-nos en el darrer llibre que has publicat, El pirata de cala Morisca, quin procediment has seguit per documentar-te?
A l'hora d'escriure sempre segueixo el mateix sistema. Primer he de trobar una idea que m'enamori, i a partir d'aquí vaig situant les diferents peces (és una mica com construir un puzle) fins que tinc un guió que em serveix com a base per començar a escriure. En el cas d'El pirata de cala Morisca, tot va començar mentre passejava per Sitges i vaig descobrir els canons que hi ha al baluard a tocar de l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Llavors comença la fase de documentació. En aquest llibre, em vaig basar en fets històrics i elements locals com la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica signat pel rei Carles III, la malvasia de Sitges, el tràfic d'esclaus, la pirateria... També va ser de molta ajuda acudir a l'Arxiu Municipal de Sitges, així com consultar els magnífics llibres que edita el Grup d'Estudis Sitgetans.

Després d'haver recollit tanta informació sobre els pirates, quin concepte tens sobre aquestes figures que hem vist tantes i tantes vegades representades a pel·lícules i llibres?
La gran conclusió a la qual he arribat és que eren homes lliures que vivien el present amb una intensitat envejable. La seva mala fama, tot i que sempre hi ha excepcions, era més inventada que altra cosa. De la mateixa manera, quan es batejaven amb noms aterridors i feien ondejar banderes amb ossamentes i espases, tot formava part d'una estratègia per guanyar-se fama de sanguinaris, i així atemorir als seus adversaris i apressar els navilis que atacaven sense haver de lluitar. Moltes vegades quan els vaixells veien les seves banderes a l'horitzó, es rendien sense que es vessés ni una sola gota de sang.

Quins tipus de pirates apareixen al llibre?
El pirata de cala Morisca és el meu homenatge als grans clàssics de pirates i aventures de tots els temps. Per tant, al llibre s'hi troba l'esperit i l'essència dels pirates que apareixen a l'Illa del tresor, El corsari negre o Sandokan, per citar només algunes d'aquelles lectures de joventut que em van enamorar.

Quins motius els portaven a ser pirates?
La majoria es feien pirates per fer-se rics, tot i que el seu estil de vida els portava a gastar-se tot el que guanyaven. Només en casos molt puntuals amagaven els seus botins per evitar que caiguessin en mans dels seus enemics. Així es va alimentar la llegenda dels famosos tresors dels pirates.

Per què el llibre té lloc al Carib?
Tot i que podem trobar pirates a gairebé tots els mars i oceans del món, la pirateria al Carib, sobretot la situada entre els segles XVI i XVIII, és la que més ha alimentat l'imaginari popular al llarg de moltes generacions. Per això vaig voler situar part de la història al Carib, tot i que en el meu cas, històricament també ho podia justificar com un escenari més de la novel·la.

Explica'ns quina part de realitat i quina part de ficció hi ha a la teva darrera obra...
El que he volgut és recuperar l'essència i l'esperit de les grans novel·les de pirates i d'aventures, però per construir la història m'he basat en alguns fets històrics que abans apuntava: la signatura del Lliure Comerç amb Amèrica, el tràfic d'esclaus, la guerra d'Independència americana i la pirateria al Carib. Ara bé, és cert que he volgut jugar amb escenaris reals, com Sitges o la cala Morisca, i també apareix de fons el conreu de la malvasia com a motor de la història.
Altres imatges
Comparteix aquesta entrada