Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

“El millor del magisteri són els alumnes, el seu a...

“El millor del magisteri són els alumnes, el seu agraïment, les preguntes que dia a dia et fan i les anècdotes viscudes”

La mestra Sefa Llaberia va arribar a l’escola Mediterrani de l’Ampolla el setembre de 1984, ara fa 35 anys. Després de dedicar-se durant 40 anys a l’Ensenyament Públic, ha posat fi a aquesta etapa de la seva vida i s’ha jubilat. Una carrera professional que va començar al col·legi Pare Claret de Valls i que ha estat marcada pels 25 anys que ha estat directora de l’escola del nostre poble. Ara tindrà molt més temps lliure que dedicarà, en part, a fer excursions, caminades, nedar, fer ioga, llegir, anar al cinema i a estar amb la família i els amics.

Com es va despertar la teva vocació per dedicar-te al magisteri?
Eren temps d’institut, tenia mestres a qui admirava per la seva habilitat, coherència i per la manera d’ensenyar i em van saber transmetre aquest delit pel coneixement i ganes d'aprendre. L'he mantingut fins ara amb el desig de conrear passió o, com a mínim, fer-la planera i comprensible. Evidentment, vaig estudiar per mestra, i el model autoritari i de fort caràcter polític que havia vist de petita s'esmicolava, i canviava sobtadament al ritme de nous temps, temps d'esperança, tot era nou, tan nou que era necessari que aprenguéssim per primera vegada a escriure i parlar bé en la nostra llengua, el català.

Com definiries els anys que has estat mestra?
M’han sorprès, il·lusionat, m’han fet créixer en valors i despertat noves inquietuds, nous reptes i he crescut personalment.

Quina és la millor part del magisteri?

Els alumnes, el seu agraïment, les preguntes que dia a dia et fan i les anècdotes viscudes que en podria fer un llibre. Sense oblidar les inquietuds dels petits i les petites, la seva innocència, veure com van creixent amb nous interessos que hem de potenciar i saber trobar junts el camí.
Cal seguir treballant les emocions i sentiments dels petits, molt important per poder desenvolupar la seva personalitat, i així treballar la concentració i l’aprenentatge de les competències bàsiques.

Des que vas iniciar-te com a mestra fins al dia d’avui, el magisteri ha evolucionat, sobretot en els darrers anys, durant els quals la tecnologia ha anat esdevenint una eina clau a les aules. Com has viscut aquests canvis?

Deixant-me sorprendre per aprendre cada dia. Recordo el primer ordinador a secretaria i després en teníem dos per als alumnes, que molts d’ells recordaran, els utilitzaven els grans que acabaven de l’escola amb 14 anys. Ens vam estrenar amb un programa de dibuix per dissenyar la portada dels llibres de festes del poble.
Personalment, vaig anar a cursos de formació d’informàtica, d’audiovisuals, de llengües, de matemàtiques, de resolució de conflictes, d’educació emocional, organitzats pel departament d’Ensenyament, i de neurociència, a partir del qual juntament amb el departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili vam dur a terme a l’escola un programa pioner per atendre la diversitat i l’aprenentatge de llengües estrangeres. Tot gràcies al treball conjunt amb els companys i les companyes que m’han ajudat molt, i també gràcies a l’esforç, perquè sense ell res es pot aconseguir.
Així, fins al dia d’avui tenim una escola activa i participativa amb l’aprenentatge de les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) dins les àrees curriculars. Em sento molt satisfeta de la feina ben feta.

Què et va suposar ser escollida directora de l’escola Mediterrani?
Molta responsabilitat i un repte per a mi que m’ha fet conèixer l’organització d’una escola que anava creixent en alumnes i mestres. Nous objectius, projectes d’innovació i planificar activitats pedagògiques amb l’ajuda de tot el Claustre de Professors i Equip Directiu. Sense equip no s’avança. He tingut la sort de treballar amb professionals de l’ensenyament que m’han ensenyat molt i m’han donat a conèixer estratègies i metodologies d’una escola dinàmica per als alumnes des de P3 a 6è i entre tots i totes hem fet camí. M’agradaria poder donar-los les gràcies a tots i totes a través de la Marinada. Com a directora i mestra puc dir que sempre hem tingut la col·laboració del nostre Ajuntament i d’unes AMPA’s molt treballadores i amb moltes inquietuds, amb persones molt compromeses amb l’educació. Per tant, GRÀCIES!

De tots els moments viscuts professionalment a l’escola Mediterrani, hi ha algun que recordes amb més estima?

En recordo molts! Fa 40 anys vaig arribar a la meva primera destinació i fent camí vaig aterrar al Mediterrani, fa 35 anys, llavors es deia Escuela Nacional. Una petita i acollidora escola de l’Ampolla. Un claustre de professors reduït i molt bons companys i companyes.
Quan vaig arribar l’escola començava a quedar-se petita, així que, es van ubicar aules prefabricades per a Educació Infantil i Cicle Inicial al barri de Sant Joan. Després van venir les reunions amb l’AMPA per decidir el lloc on aniria l’escola actual. Eren anys en què no teníem ajuntament propi. Per tant, vam haver de traslladar el mobiliari i material de les escoles velles, a unes noves aules prefabricades.
Recordo amb molta satisfacció quan vam entrar a l’actual escola l’any 1992 i per acord del Consell Escolar es va sol·licitar al departament d’Ensenyament el canvi de denominació a escola Mediterrani, una escola oberta a l’entorn i al canvi.
Cal no oblidar que fins a principis dels anys vuitanta no es van començar a impartir les classes en català. Més tard va arribar alumnat estranger, per tant, la immersió lingüística va ser una peça clau per integrar als alumnes nouvinguts. El nostre treball en aquest aspecte va ser reconegut amb el Premi Baldiri Reixach.
La participació en concursos ens va valer per aconseguir ser finalistes en teatre, audiovisuals i poesia en premis nacionals. Pel que fa a l’aposta per l’esport, sempre ha estat important, cal recordar els primers equips de voleibol, futbol infantil, bàsquet i cros que van néixer en el marc de l’escola.
També guardo molta estima quan vam ser centre Comenius (Sòcrates), que ens va permetre treballar amb alumnes d’altres països d’Europa i organitzar diferents trobades. Això t’obre els ulls a altres realitats, d’on vaig aprendre a valorar més totes les coses positives que tenim i aprendre’n de noves. El meu camí sempre ha sigut engrescador i de superació.
És molt difícil quedar-me en un sol record amb tots els anys viscuts a l’escola Mediterrani. Aquestes són unes pinzellades dels grans moments que sempre tinc molt presents.

Quins projectes de futur tens?
Començo aquesta nova etapa amb il·lusió. Ara la meva fita serà el més preuat, el temps, així que, cap a nous reptes, desaprendre per aprendre i deixar-me sorprendre.

Altres imatges
Comparteix aquesta entrada