Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

"Mèxic es troba en una situació de guerra silencia...

"Mèxic es troba en una situació de guerra silenciada pels interessos econòmics i estratègics de dins i fora del país"

Eunice A. Elenes Martínez viu a Barcelona i té doble nacionalitat: espanyola i mexicana. Va venir a viure a la capital catalana fa gairebé 20 anys pel seu matrimoni i ha treballat molts anys en emergències sanitàries. Actualment, es dedica a la cooperació internacional enfocada a la protecció de defensors i defensores de Drets Humans i medi ambient com a gestora del PAT Defensores de la Taula per Mèxic. El passat mes de març, juntament amb defensora de Drets Humans, pobles indígenes i dirigent camperola a Mèxic Karen Taxilaga, van compartir les seves vivències a les Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza, aquest any dedicades a l'espoli del territori com a violència estructural, per reflexionar sobre aquesta problemàtica de manifesta actualitat.

- Quina és la situació actual a Mèxic?
A primera vista, des del recent canvi en el govern federal, amb la presidència d'Andrés Manuel López Obrador al capdavant, sembla que hi ha un aire d'esperança i democratització del país. No obstant això, si analitzem la realitat política en profunditat, ens trobem amb un difícil període de transició que es caracteritza per una marcada asimetria entre els canvis en els nivells alts de la política i el relleu dels comandaments de les diferents dependències del govern federal, que contrasta amb l'antiga estructura de gairebé tot el funcionariat, principalment a les províncies on segueixen governant la resta de partits, ara a l'oposició. D'aquesta manera, ens trobem amb una rentada de cara en què, malauradament, segueix l'estructura dels anteriors governs en el nivell operatiu, en un país on imperen la violència, la corrupció, la impunitat, l'exclusió social i el feminicidi, entre altres formes d'injustícia social.

No obstant això, el conflicte principal es va iniciar el 2006 en l'anomenada "guerra contra el narcotràfic", quan el llavors president de Mèxic Felipe Calderón va declarar la guerra als diferents càrtels de narcotràfic que operaven al país, donant l'ordre que els militars s'encarreguessin de la seguretat de la nació, el que va provocar, d'una banda, buits de poder en els càrtels de drogues i l’inici d’una guerra entre ells amb un augment de violència i acarnissament extrem. De l'altra banda, l'ús de militars que no estan formats en seguretat pública, el que ha provocat incomptables violacions dels Drets Humans i un estat de setge generalitzat a moltes províncies, inclosos els tocs de queda. Aquests fets van tenir gravíssimes repercussions en la societat civil, arribant a xifres de més de cent mil persones assassinades i més de trenta mil desaparegudes, un nombre indeterminat de desplaçaments forçats, presos polítics, etc.

A això cal sumar la diversificació amb la qual funcionen els càrtels del narcotràfic i la col·lusió absoluta entre delinqüència organitzada, govern i empreses nacionals i transnacionals.

Al mateix temps que passa això a l'interior del país, cal no oblidar les contínues tensions amb els EUA, el veí del nord, substancialment des de l'arribada del president Donald Trump que pressiona amb tota mena de sancions i aranzels, com la construcció d'un mur, que suposadament Mèxic ha de pagar.

En conclusió, es pot dir que el país es troba en una situació de guerra silenciada pels interessos econòmics i estratègics de dins i fora del país.

- En quina situació es troben els Drets Humans a Mèxic?
En poques paraules, la situació dels Drets Humans a Mèxic és d'absoluta vulneració. Si bé, sota llei, aquests estan ben assenyalats i el país està subscrit a gairebé tots els tractats internacionals en aquesta matèria, de facto no es compleixen. En aquesta línia, deixen que siguin les veus de les organitzacions civils a favor dels Drets Humans, o les mateixes persones defensores d'aquests, les que aixequin la veu, baix el risc de terribles represàlies.

Ara bé, la veritable lectura aniria encaminada a una qüestió que afecta els Drets Humans arreu del món: i és que la majoria dels tractats en matèria de Drets Humans no són vinculants, quedant només en recomanacions. Això significa que no s’imposarà cap mena de sanció als països o empreses que, tot i existir proves que ho demostren, els incompleixen, i encara en el cas d'existir aquestes sancions, no s'apliquen per por de provocar un col·lapse comercial.

- Per què van segrestar a la teva companya Karen Taxilaga?
Karen Taxilaga, la defensora de Drets Humans i medi ambient que va ser acollida a Catalunya, va ser segrestada en un intent de silenciar-la per denunciar dues circumstàncies.

D'una banda, Karen va denunciar la conflictivitat existent per la intenció de recuperar la finca denominada Cinta Larga als límits del municipi de Tezontepec d'Aldama i el veí municipi de Mixquiahuala a l'estat d'Hidalgo, al nord de la Ciutat de Mèxic, a la regió coneguda com a Vall del Mezquital. El terreny de 1.899 hectàrees de la terra comunal indígena hñáhñu de Tezontepec d'Aldama és propietat d'aquesta comunitat. El conflicte neix perquè des de 1999, els diferents governadors de torn de l'estat d'Hidalgo han tingut sota custòdia aquestes terres, a través d'un fideïcomís en renda a diferents pobladors de Mixquiahuala i Tezontepec simpatitzants dels governadors de torn.

De l'altra banda, la meva companya de batalles va denunciar la contaminació de l'aigua dels rius de la seva localitat. Hi ha 21 mantells aqüífers, dels quals cinc estan ubicats a les zones més contaminades, com a la regió Tula-Tepeji, considerada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU-2005) com la més contaminada del món. El problema s'aguditza si es consideren les descàrregues d'aigües residuals de les indústries petroquímiques, tèxtils, de la Refineria Miguel Hidalgo, així com altres empreses.

Cal assenyalar que l'aigua presenta concentracions d'arsènic, plom i coure superiors a la normativa mexicana de contingut d'arsènic en l'aigua, això ha provocat greus casos de càncer per radiació entre la població del lloc, segons va verificar el mateix Institut Nacional d'Investigacions Nuclears (ININ) de Laguna Verde, Veracruz, fa deu anys. A més a més, les patologies associades al consum i exposició d'aigües residuals han situat a l'entitat en el novè lloc nacional amb el nombre més gran de morts per malalties diarreiques en menors de cinc anys. En xifres, representa que una mitjana de 50 nenes i nens moren per aquesta causa a l'any.

- Com va aconseguir Karen escapar de Mèxic?
Karen era una de les persones acompanyades per Serapaz, una organització civil que advoca pels Drets Humans a Mèxic i que és contrapart de la Taula per Mèxic. Arran del seu segrest i després d'un llarg període de rehabilitació física, la Taula per Mèxic des del Programa d'Acollida Temporal per a defensors i defensores de Drets Humans (PAT Defensoras) va decidir portar-la a Catalunya, a través del Programa Català de Protecció de defensors i defensores dels Drets humans (PCPDDH) de la Generalitat de Catalunya, que gestiona la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat. Aquest té com a objectiu la protecció i atenció integral de persones amenaçades per l'exercici de la seva tasca com a defensors i defensores de Drets Humans, de terra i territori, i mediambientals durant la seva estada temporal a Catalunya i el retorn al seu país d'origen.

- Quines accions esteu duent a terme per acabar amb aquesta xacra?
Una de les principals eines de lluita és la Taula per Mèxic, que s'organitza atenent a la preocupació i mobilització nacional i internacional per aquestes denúncies i per ajudar a afavorir una solució al conflicte. Es presenta com un espai de trobada entre diversos actors de la societat catalana, mexicana i internacional, que treballen pel foment de la defensa dels Drets Humans i la pau a Mèxic. Per tot això demanem l'aval solidari de persones, organitzacions i institucions per tal que facin costat a la seva creació.

Comptem amb diversos programes que coadjuven amb els Drets Humans i la Pau a Mèxic des de diferents enfocaments, com els Programes d'Acollida Temporal adreçat a periodistes i activistes defensors/es de Drets Humans.

També es treballa en la formació i sensibilització, amb l'objectiu de sensibilitzar i generar consciència sobre la situació sociopolítica i socioeconòmica a Mèxic, i com aquestes situacions afecten de manera específica en l'aplicació dels Drets Humans al país.

Una altra línia d'acció és la recerca i difusió. L'Eix Recerca és l'espai destinat a l'anàlisi i estudi de la situació de vulneració de Drets Humans a Mèxic des d'un punt de vista interdisciplinari, creant aliances amb organitzacions mexicanes que fan seguiment d’aquests casos.

El darrer punt és la cultura, la qual es proposa com un lloc de trobada entre diversos projectes, creadors i professionals de la cultura de Mèxic i de Catalunya amb l’objectiu que se sumin a la tasca de denunciar la situació de violència i la violació dels Drets Humans que pateix el país.

- Quines són les mesures que creus que s'haurien d'impulsar internacionalment per posar fi a la situació que està vivint Mèxic?
Des de la comunitat internacional tenim l'obligació ètica i moral de vetllar pel compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans recollida per l'Assemblea General de les Nacions Unides i de pressionar els governs, principalment al de la UE, perquè apliqui les sancions corresponents als països i empreses que no compleixin amb els tractats en matèria de Drets Humans i que aquests siguin vinculants per a les empreses transnacionals. Així com el compliment dels drets ambientals i dels pobles indígenes.

Des de la societat civil, és imprescindible el consum responsable, impulsar el comerç just i de proximitat, així com fomentar l'educació mediambiental des d'etapes primerenques.

En els casos específics de persones defensores de Drets Humans que hagin estat violentades, cal que se'ls aculli durant el temps que sigui necessari per a la seva recuperació i acompanyar-les durant el seu retorn al país d'origen, per dissuadir els agressors i incentivar a les autoritats d'origen perquè es facin càrrec de la seva seguretat.

- Quins són els objectius de la plataforma de Drets Humans Taula per Mèxic?

La Taula per Mèxic es presenta com una xarxa de persones que des de Catalunya demanda a la comunitat internacional que assumeixi responsabilitats per assegurar el compliment dels compromisos internacionals en matèria de Drets Humans i de Justícia Global. La Taula per Mèxic, per tant, convoca a la societat catalana i internacional, persones i institucions, perquè acompanyin aquest procés amb l'objectiu de coadjuvar en la protecció dels Drets Humans a Mèxic des de Catalunya.

- Ens podries fer un breu resum de les conclusions que es van extreure en les darreres Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza?
En un context de globalització capitalista i patriarcal, les accions expansionistes d'empreses nacionals i, especialment, de les transnacionals i de la indústria extractiva, fan que els desplaçaments forçats i les malalties greus relacionades amb la contaminació siguin un exemple habitual del què provoca la desertització, l'espoli de territoris i els desastres naturals que causa el canvi climàtic i que, principalment, afecta els països del Sud global, però que també afecta els països que es consideren desenvolupats.

Aquest escenari té un contundent impacte de gènere, perquè són les dones qui més pateixen els efectes de l'ocupació dels seus territoris per les accions de les empreses i dels anomenats megaprojectes, destruint l'economia local i el teixit social.

Per aquest motiu, és imprescindible l'acostament d'aquestes dues realitats en activitats com les Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza, on es poden compartir experiències i sensibilitzar la població des del coneixement profund dels diferents ponents, que són la clau per fomentar el pensament crític de la ciutadania i que aquesta es comprometi amb la defensa dels drets mediambientals a escala local i global, així com a responsabilitzar-se de promoure un consum ètic i respectuós amb el planeta.

Altres imatges
Comparteix aquesta entrada