Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

"L’èxit d’una escultura pública només depèn de l’a...

"L’èxit d’una escultura pública només depèn de l’acceptació de la gent del poble"

L’escultor Ramon Oms Pons va néixer a Manresa, ciutat on viu actualment. Des de fa gairebé 40 anys que es dedica professionalment a l’escultura. La seva obra ha tingut presència a París, Florència, Olot i Barcelona. Ha organitzat diverses exposicions col·lectives, i també individuals, de les quals destaquen la que hi va haver a la Plana de l'Om (Manresa) i al Centre Cultural de Terrassa.

Podem trobar escultures seves a diversos punts de la seva Manresa natal com el parc de Puigterrà, el bar l’Ateneu i l’edifici Biana, també a Súria, on hi ha l’escultura Sebastià que va ser creada en commemoració del vot del poble a aquest sant, i a la plaça Jaume Ballesté, a l’hort de la Florit, on des de fa pocs mesos hi ha el monòlit en memòria a aquest ampollero que va ser deportat al camp de concentració nazi de Dachau.

Quan li preguntes a Oms pels seus referents, t’assegura que en són molts, i confessa que la clau de les seves obres es troba en l’observació. Per què? Perquè l’observació de les obres d’art aporta l’enriquiment personal i l’aprenentatge de l’ofici.

- Què t’aporta l’escultura?
L’escultura i el treball en els tallers i les foneries m’aporta poder conèixer més profundament altres cultures i civilitzacions, ja que abans de crear és fonamental observar i amarar-te d’allò que vols plasmar en la teva obra.

- Quan reps un encàrrec, quin és el procés de creació que segueixes?
En primer lloc, has de tenir un coneixement bastant profund de la situació, de quina és la intenció de l’escultura i, evidentment, també del seu entorn. A partir d’aquí, elaboro un esbós tridimensional o un dibuix de l’obra per a la persona que m‘ha fet l’encàrrec. Quan l’esbós o dibuix compleix les expectatives, faig una escultura modelada amb fang i quan tinc el vistiplau, elaboro un motlle de silicona, que servirà per fer la cera, també la fosa en bronze, el cisellat de l'escultura i el patinat final.

- Amb quina de les teves obres et quedaries?
Quan es fa una escultura, abans hi ha hagut un treball de creació i visualització del sentiment o sensació de l’obra, dir quina és millor no puc per la senzilla raó que cada una té la seva importància en el moment creatiu i sensitiu. A més, jo sempre dic que l’èxit d’una escultura pública només depèn de l’acceptació de la gent del poble o de la ciutat.

- Dintre del món de l’escultura, amb quina especialitat et sents més còmode?
Normalment treballo el cos humà incorporat a la vida quotidiana, això ho trobaríem dintre del realisme creatiu. En aquest aspecte, el que intento és visualitzar la realitat i expressar-la dins el meu pensament i també al resultat del modelatge del fang amb les mans.

- Així, podríem dir que el cos humà és un tema principal en la teva obra. Ens pots explicar el motiu?
El cos humà et brinda moltes opcions, des de fer un nu, amb tota la sensibilitat de la pell, a fer una persona vestida, passant per crear un crit o transmetre una situació de pau i tranquil·litat. Amb el cos humà pots transmetre tots aquests estats, i realment em seria molt complicat expressar-los d'una altra manera. És de l’única forma que m'asseguro que el públic ho percep d'entrada, sense que faci falta que ho posi per escrit.

- A Catalunya, es pot viure de l’escultura?
És difícil, però s’intenta amb més o menys èxit. El món de l'escultura es divideix en dos tipus. D'una banda, existeix l'encàrrec privat, o sigui hi ha una persona que et ve a veure, t'ensenya un jardí o un lloc i et diu de crear una escultura per posar-la allà. En aquest cas, l'espai ja et suggereix què hi pot encaixar i ho plasmes en un esbós que presentes i sobre el qual es fan les modificacions pertinents perquè l'escultura compleixi les expectatives de la persona que l'ha encarregat. D'altra banda, existeix l'encàrrec públic, on et presenten un lloc determinat i és el mateix escultor qui presenta la idea.

- Explica’ns què hi podem trobar en l’escultura dedicada a Jaume Ballesté?
L’escultura és en forma de monòlit d'acer patinable. La placa i el retrat són fets de bronze fos a la cera perduda. L’encàrrec era fer un bust amb relleu de Jaume Ballesté i per aconseguir-ho em vaig haver d'inspirar en dues fotografies seves.

- Què vols transmetre amb ella?
El que he buscat transmetre amb el monòlit és el modelatge de la cara, part principal de l'escultura i, per tant, on recau la major part del pes d'aquesta. El meu objectiu era que la cara tingués la suficient força d’expressió perquè les persones que la mirin puguin percebre la personalitat del personatge.

- En què estàs treballant actualment?
Ara mateix el projecte que tinc entre mans és una escultura dedicada a la protecció i a l’ajuda entre les persones.
Altres imatges
Comparteix aquesta entrada