Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

“Cada dia el Delta minva, la gent que hi viu i hi...

“Cada dia el Delta minva, la gent que hi viu i hi treballa ho nota. Les llevantades acceleren el moment i de cop aquell retrocés es multiplica exponencialment”

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va néixer el 15 de setembre de 2000 com a resposta social al Pla Hidrològic Nacional proposat en aquell moment pel govern del Partit Popular sota les ordres de José María Aznar i recolzat pel darrer govern de Convergència i Unió amb Jordi Pujol de President de la Generalitat de Catalunya.

El Pla Hidrològic Nacional proposava un gran transvasament cap al sud des de Xerta fins a València, Múrcia i Almeria, i un altre cap al nord fins a l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de la interconnexió de xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona fins a la xarxa del Ter Llobregat amb el perllongament del minitransvasament. També incloïa més embassaments i fins a 500.000 hectàrees de nous regadius a la conca del riu.

Al setembre la Plataforma en Defensa de l'Ebre farà 20 anys, aprofitant l’aniversari, una de les seves portaveus, Susanna Abella, ha parlat sobre un moviment social que ha representat un abans i un després a les Terres de l'Ebre.

Quins són els orígens de la Plataforma en Defensa de l’Ebre?

El setembre de l’any 2000 va sorgir la Plataforma en Defensa de l’Ebre com a moviment social del territori. Tanmateix, els seus orígens són molt anteriors, es remunten al minitrasvasament cap al Camp de Tarragona, va ser en aquest moment quan es va començar a organitzar un moviment al territori que establia relacions amb el món ecologista i científic i també amb la resta d’afectats pels embassaments del Pirineu. L’eclosió al setembre de 2000 es deu a la maduresa del moviment que havia sorgit durant els anys 90 contra altres propostes de transvasaments com el minitransvasament, el pla Borrell, el pla de Molins o el transport d’aigua amb vaixells des de Tarragona a Mallorca.

Quina és la clau perquè un moviment que va començar fa 20 anys continuï viu?

L’any 2000 la Plataforma en Defensa de l’Ebre era un moviment reactiu contra un Pla que s’estava redactant i que posteriorment es va començar a executar.

L’any 2004, quan el nou govern encapçalat per Zapatero va guanyar les eleccions, es va anunciar el retorn de les tropes de l’Iraq i l’aturada del gran transvasament de l’Ebre, desapareixent així l’amenaça del gran projecte. En aquell moment, molts van optar per marxar a casa, perquè el seu objectiu ja s’havia assolit, però una part del moviment vam pensar que calia quedar-se i treballar en la planificació per evitar que cap nou govern, ni català ni espanyol, tornés a proposar un transvasament de l’Ebre.

Entre els anys 2000 i 2004 hi va haver una Plataforma molt activa socialment que actuava de manera molt reactiva contra un projecte. Des de 2004 fins a l’actualitat hi ha una altra Plataforma que intentem treballar proactivament des de tots els llocs que tenim a l’abast perquè la planificació hidrològica no deixi l’Ebre sec i mort, sinó que pugui arribar fins al seu tram final i generi en aquestes terres el desenvolupament social i econòmic que es mereixen.

La clau és la constància i la perseverança, el treballar, molts cops silenciosament, teixint aliances, vigilant els nous projectes i incidint en la planificació.

El gran transvasament era un perill per al nostre territori, però amb el Pla Hidrològic que tenim sobre la taula amb les 500.000 hectàrees de regadius i els 52 nous embassaments, tenim un perill tan gran per al nostre territori o fins i tot més que el del transvasament de l’any 2000. Per això continuem, perquè o canviem la gestió de l’aigua que es fa o el Delta està condemnat a desaparèixer.

Què ha aconseguit la PDE fins a dia d’avui?

En el període 2000-2004 una de les grans fites de la PDE va ser posar al mapa de Catalunya el Delta de l’Ebre. Això, 20 anys després, pot semblar estrany, però en aquell moment ens sentíem el “cul de Catalunya”. Gràcies a com va actuar el moviment social, vam ser reconeguts per la resta de país i, fins i tot, hem servit de model per a altres moviments socials posteriors.

Al 2004 es va aconseguir treure el gran transvasament de l’Ebre del Pla Hidrològic, però no va ser fins a la redacció definitiva al 2005 que es va aconseguir treure la interconnexió de xarxes del Pla, que era la porta per al transvasament a Barcelona.

De fet, quan al 2008 hi va haver la sequera, aquesta proposta va tornar a aparèixer sobre la taula. En aquell moment, el moviment, organitzat i consolidat, va ser clau perquè les obres de connexió no es fessin per emergència com s’havien plantejat.

Altres objectius que hem aconseguit és dirigir el debat cap a nous conceptes com els cabals ecològics o ara mateix la mobilització de sediments. Tot i que conceptes com cabals ecològics o mobilització de sediments són termes científics, la PDE i altres grups com la Campanya pels Sediments socialitzem aquests termes i els apropem a la ciutadania de manera que els polítics i després les administracions es vegin obligats a treballar-los.

Quines són les línies d’acció actuals de la Plataforma?

Hi ha diverses línies, des de la pedagògica amb xerrades dins del cicle Delta i canvi climàtic, a treballar al·legacions i arguments en el marc del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Tanmateix, es treballa en denunciar el deteriorament del Delta davant les institucions europees, i en la coordinació amb altres col·lectius de la Conca de l’Ebre, de Catalunya o de la resta de l’Estat espanyol.

S’ha de tenir molt present que els membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre som tots voluntaris i voluntàries, malgrat això fem una tasca continuada al llarg de l’any que ens fa estar presents a molts escenaris.

A més d’accions reivindicatives, des de la PDE organitzeu activitats lúdiques com la piraguada popular. Ens pots fer cinc cèntims d’aquestes activitats?

Qui és bo per reivindicar també ho ha de ser per gaudir. Al llarg de l’any com a Plataforma tenim moltes iniciatives. Aquest any havíem organitzat un cicle de conferències mensuals, com he comentat anteriorment, que porta per títol Delta i canvi climàtic, a través de les quals comptàvem amb ponents de primera línia que ens aportarien coneixements i arguments. També teníem previstes altres tipus d’activitats, unes més reivindicatives i d'altres més lúdiques.

Enguany és la XX edició de la Piraguada, que és un dels actes més populars que fem al llarg de l’any. Ens permet conèixer el riu des de dintre, l’olor de l’aigua, el color, les textures, la fondària, les algues, el bosc de ribera, els moixons... Veure com canvia any rere any, els efectes quan és un any sec i està ple d’algues o com canvien les platges del riu després d’un any de riuada. En definitiva, és una activitat que no es planteja com una cosa esportiva o de competició, sinó com una activitat per gaudir del riu i aprendre a estimar-lo cada cop més.

Aquest any, de moment, arran de la pandèmia de la Covid-19 hem hagut d’ajornar-la, però si les mesures sanitàries de Salut Pública ens ho permeten, cap a finals d’estiu la farem. Us convido a participar i a conèixer el riu des de dins, us sorprendrà i de ben segur que en sortireu enamorats i enamorades com ens ha passat a tots.

Hem de patir per la desaparició del Delta de l’Ebre?

És evident que sí. La llevantada Glòria i les que hem tingut posteriorment han posat sobre la taula un problema de desaparició física que portem anys denunciant juntament amb altres col·lectius i també amb els agents socials del territori.

El Delta s’ha anat creant amb els sediments que ha aportat el riu al llarg dels segles, en el moment que el riu deixa d’aportar sediments, el Delta comença a desaparèixer. Dir-ho així sembla una exageració, però és la crua realitat. Cada dia el Delta minva, la gent que hi viu i hi treballa ho nota. Les llevantades acceleren el moment i de cop aquell retrocés es multiplica exponencialment, com hem vist ara amb el temporal Glòria.

Per això, un dels nostres camps de treball és que el riu torni a aportar sediments, no perquè el Delta creixi com ho havia fet fins fa quasi un segle, sinó perquè no disminueixi i desaparegui com està passant ara.

És feina de tots convèncer els governs central i català de què calen solucions perquè aquest espai no desaparegui. Solucions que poden ser molt àmplies i diverses, però si el riu no recupera la seva dinàmica de sediments, aquests mètodes no tindran cap futur.

Podríem dir que els dos principals problemes que tenim a la nostra zona actualment són, d’una banda, que creix el nivell de la Mediterrània a causa del canvi climàtic i, de l’altra, que els cabals del riu no porten prou sediments perquè s’ampliï el Delta de l’Ebre. Què podem fer per millorar el cabal del riu Ebre?

Actualment, el riu està gestionat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre amb un sol criteri, fer més i més regadius i embassaments. Aquests criteris, dels quals la Confederació se'n sent molt orgullosa, han estat el seu paradigma des dels anys 20 del segle passat, un moment històric quan hi havia molta carestia d’aliments que el regadiu va ajudar a resoldre, així com va ajudar a crear una agroindústria potent al llarg de tota la conca que dona feina a una part important de la seva població.

Ara, però, estem al segle XXI, no al segle XX, els criteris de més i més producció topen amb els criteris de la Directiva Marc de l’Aigua i de la Sostenibilitat dels Espais que afirmen que no es pot créixer eternament i que cal garantir l’aigua com a recurs en quantitat i qualitat suficient per a les generacions futures. Dit d’una altra manera, si creixem per sobre de les possibilitats dels rius, les generacions futures no disposaran d’aigua en quantitat i qualitat suficient per poder desenvolupar-se.

Per millorar el cabal del riu, s’haurien de revisar els nous projectes de creixement desmesurat de demandes en forma de regadius, eliminar els nous embassaments previstos i incrementar el cabal ecològic, que actualment està format per la irrisòria quantitat de 3.000 hectòmetres cúbics, pel proposat des de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, que correspon a uns 7.000 hectòmetres cúbics.

En les Jornades per la Pau Federico Mayor Zaragoza de l’any passat, on vas participar com a ponent en una de les conferències, es va parlar sobre l’espoli del territori com a violència estructural. Quin és l’espoli que pateix el Delta de l’Ebre?

Les Terres de l’Ebre estem lluny de les grans urbs de Barcelona, Saragossa i València, som un territori “planificat” des d’altes esferes per ser la part de darrera de les grans ciutats.

Som el territori que ha de cedir recursos naturals, aigua del riu i llum de les tèrmiques, nuclears o molins eòlics, recursos alimentaris i ha d’acceptar ser l’abocador de residus de Catalunya amb els dos grans abocadors de Tivissa i Riba-Roja d’Ebre. Aquest és el destí planificat des dels despatxos per al nostre territori.

Darrera l’aigua del riu i l’energia que genera marxa el tresor més gran que té qualsevol territori, els joves i el seu capital humà i, amb ells, la capacitat més gran que tenim de desenvolupament a les Terres de l’Ebre. Aquest és el pitjor transvasament i espoli que tenim, el dels nostres joves. Els més preparats marxen cada diumenge en tren a estudiar fora i ja no poden tornar, perquè aquí no hi ha les inversions necessàries per poder tenir un futur digne.

Quin és el paper dels moviments socials, com la Plataforma en Defensa de l’Ebre, per pal·liar o solucionar això?

Els moviments socials no tenim capacitat executiva per resoldre aquests problemes, però ajudem a crear un pensament crític a la societat i que aquesta guanyi força per pressionar els polítics del territori perquè facin coses efectives per al territori.

La meva visió, però, és de desencís total. Al llarg dels anys, he vist gent amb molt bona voluntat per resoldre els problemes de les Terres de l’Ebre que entra en política, i poc a poc es va diluint com un sucre en un cafè en passar el Coll de Balagué. Els veus molt decidits aquí i sembla que s’hagin de menjar el món, però en el camí de tornada de Barcelona a l’Ebre venen sempre amb la cua entre les cames.

Amb el temporal Glòria, els arrossars del Delta es van inundar d’aigua salada. Quin és el futur d’aquest cultiu a la nostra zona?

La salinitat del sòl redueix la collita de l’arròs. Com més zones salades tinguem, tant per entrada d’aigua de mar com per capil·laritat, la producció disminuirà especialment en les zones més baixes. El futur no és gaire esperançador, per això cal començar a actuar ja restablint les platges i els aiguamolls a les zones més baixes, perquè l’acció del mar durant les llevantades quedi esmorteïda per les platges, i els aiguamolls actuïn com a zona tampó.

Tanmateix, em reafirmo en el que he dit anteriorment, mentre el riu no porti sediments, el Delta desapareix una miqueta cada dia, per tant, més enllà d’unes mesures a curt termini, cal mirar més lluny del present immediat i anar a l’origen del problema, que no és altre que la manca de cabal d’aigua i de sediments al riu.

Si tot continua com fins ara i no es posen solucions, com serà el Delta en 10 anys?

El futur no és gens esperançador, les previsions del canvi climàtic indiquen que els episodis violents com el Glòria seran més freqüents i més virulents. S’ha de començar a actuar ja amb mesures a curt termini per reforçar els punts crítics, però especialment a llarg termini, que com he comentat diverses vegades, la solució no és altra que restablir la dinàmica de sediments del Delta de l’Ebre.


Fotografies: Susanna Ferreres

Altres imatges
Comparteix aquesta entrada