Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

“A través de la meva tasca busco arribar al màxim ...

“A través de la meva tasca busco arribar al màxim de famílies possible i que els joves tinguin eines per desenvolupar un pensament crític davant d’un escenari on són vulnerables”

Anna Plans va néixer a l’Ampolla i encara que es mudés a viure a Barcelona per estudiar i formar una família, continua tenint un fort vincle amb les seves arrels i el nostre poble. Va estudiar Ciències Polítiques, Màrqueting Digital, Filosofia i Neurociències i, actualment, és directora d’Organització i Gestió de Persones a l’empresa Contel i presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya.

També pertany al grup d'experts de la Fundació Aprendrer a Mirar, el treball de la qual és atendre les persones més indefenses enfront dels abusos que es cometen en l'entorn digital: la infància i la joventut. Forma part del Consell Assessor I-Wil, una iniciativa de la Càtedra Dona i Lideratge de l’IESE Business School. És consellera i tertuliana del programa Plusvàlua Dones que s’emet per Ràdio Estel i ha participat en diversos fòrums i conferències sobre educació i tecnologia.

A més a més, col·labora amb el Programa d'Educació Audiovisual Contraste, que es duu a terme en centres educatius de tot l’Estat espanyol i a través del qual es tracta la relació i els efectes de les pantalles en el cervell, la prevenció de mals hàbits i els bons usos que s'han de fomentar entre els adolescents.

Anna també escriu de manera periòdica a la revista Contraste i de forma esporàdica en altres publicacions. Ara per ara, està participant en l'edició d'una guia per a pares i mares sobre l'ús dels mòbils i xarxes socials.

Com et definiries?

Per damunt de tot sóc filla, germana, esposa, mare i amiga. Em considero proactiva i determinada, conciliadora, una mica despistada i també una apassionada activista en defensa dels més vulnerables. Tot i que sovint em comprometo amb més coses de les que puc assumir perquè em costa dir no.

Amb qui t’emmiralles?

Amb la meva mare. D’ella he après la capacitat d’esforç, a ser resilient i a no llençar mai la tovallola.

Quin és el secret per assolir totes les metes professionals que t’has anat proposant al llarg dels anys?

No puc deslligar la meva trajectòria professional de la personal. A través de les decisions diàries, prioritzant a què dediquem el temps, és com anem teixint la nostra vida i integrant la nostra trajectòria professional i personal. En primer lloc, estic casada amb una persona meravellosa des de fa 32 anys: el Joan, i tinc dos fills que formen part també de la història principal de la meva vida: la Patricia i el Joan. Liderar aquesta part tan fonamental de la meva vida, ha estat clau i m’ha donat ales per a fer el que estic fent ara i poder anar assolint tots els reptes professionals que m’he anat plantejat dia rere dia.

Et consideres ferma defensora del menor en l’era digital. Ens pots posar algun exemple recent en què s’hagi vulnerat aquest dret?

L’any passat des de Save The Children em van convidar a participar com a ponent a la jornada A un clic de la Violència, en la qual es van abordar les conseqüències de les diferents formes de violència online entre els menors. Per posar algun exemple, es van tractar temes com l’exposició involuntària a material sexual o violent, molts menors accedeixen a aquest tipus de contingut sense voler, quan naveguen per la xarxa i fins i tot de vegades quan fan els deures.

Què es fa per evitar aquestes situacions?

Des de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya fem campanyes en què demanem una legislació compromesa de veritat amb la protecció del menor, específicament respecte a la violència gratuïta, la pornografia i els discursos d’odi i discriminatoris, sobretot en relació amb el tractament de la dona (menor d’edat).

Ets una usuària molt activa a les xarxes socials, creus que són una bona eina de comunicació actualment?

Les xarxes socials són un mitjà. Poden ser molt bona eina o no, dependent de com les utilitzis. A mi personalment em serveixen per fer investigació i per poder “apoderar” a joves i famílies en aquesta jungla digital.

Ets presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya des de fa una mica més d’un any i mig. Quins van ser els reptes que et vas plantejar en el moment del teu nomenament?

Arribar al màxim de famílies possible, apoderar a pares i mares perquè els seus fills deixin de ser orfes digitals i que els joves tinguin eines per tenir criteri propi, davant un escenari on són molt vulnerables. Per això vaig decidir invertir part del meu temps en aquesta tasca. A mi m’agrada parlar molt clar i no sempre és ben rebut, i més en un entorn en què hi ha tants interessos. De fet, el dia que la Junta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya em va convocar, pensava que era per dir-me que baixés el to de les meves xerrades. Sincerament, i no és falsa humilitat, em va sorprendre molt que em proposessin. Ser presidenta no és important. Estic al servei de l’Associació i estaré allà on sigui útil. Estic encantada de formar part d’una Associació que ja feia temps que m’havia robat el cor.

Explica’ns quina és la missió d’aquesta entitat...

Té com objecte la defensa dels drets del consumidor audiovisual, especialment del consumidor menor d'edat. Aquesta defensa la duem a terme a través de la informació, la formació, l'acció social de prevenció, denúncia i defensa de la promoció de valors.

El passat mes de desembre, organitzàveu des d’aquesta Associació la 1a Jornada sobre hipersexualització a les xarxes socials.

Quines van ser les principals conclusions que es van extreure?

Aquesta jornada, emmarcada en la campanya #LiveYourRealLife, ha estat un somni complert per mi. Espero que sigui la primera de moltes i que puguem arribar a molts joves. Tenia com a objectiu reflexionar sobre la vida dels joves a les xarxes i les seves conseqüències, com per exemple, com els hi pot afectar en el desenvolupament de la seva personalitat. En aquest sentit, vàrem pensar fer un apartat amb experts i l’altre visualitzant joves testimonis exemplars que poguessin ser referents i motivadors pels joves. És indispensable que ells construeixin un pensament crític i perquè això sigui possible els hi hem de donar eines.

Quin consell donaries als pares i mares perquè els seus fills i filles facin un ús correcte de les xares socials?

És fonamental l’exemple. Com diu Gregorio Luri, el principal òrgan educatiu és l’ull. Els nostres fills es fixen en què fem i no tant en allò que els hi diem. Si nosaltres som els primers que estem “enganxats”, ens discutim en els grups de WhatsApp o compartim contingut inapropiat i la intimitat dels nostres fills, quin exemple els hi estem donant? Amb els joves que parlo, sovint es queixen que els seus pares i/o mares estan enganxats als mòbils.

En segon lloc, cal acompanyar-los i per això és imprescindible formar-se. En el moment en què un pare o una mare decideix que el seu fill pot estar a la xarxa, s’ha de formar. Sí, fa mandra, però és responsabilitat dels pares vetllar pels seus fills. Jo sempre els hi dic: deixaries al teu fill o filla al mig de la Plaça de Catalunya de Barcelona a les 4 de la matinada?

Els menors se saben moure per les xarxes amb agilitat, però encara no tenen la maduresa suficient i desconeixen aspectes bàsics com gestionar la privacitat. Sobretot quan són més petits, hauríem d’evitar-les. Jo observo cada dia les conseqüències del mal ús i normalment passa més entre les franges d’edat més petites. Per exemple, existeixen molts problemes d’hipersexualització entre nenes que estan a Tik Tok o Instagram perquè tenen com a referent noies que ressalten els atributs sexuals per damunt de qualsevol altre. O també hi ha molts casos de les conseqüències derivades del sexting (compartir contingut sexual a través dels dispositius), o noies que contacten amb desconeguts que després els hi fan xantatge i/o abusen d’elles, el ciberassetjament, o joves enganxats als videojocs, les apostes online, la pornografia, o que viuen la seva vida a través de les pantalles.

Catherine l’Ecuyer diu: “La millor preparació per al món online és el món offline”. Recomano molt el seu llibre Educar en el asombro. Hauria de ser d’obligatòria lectura per a pares i mares. Passa temps amb els teus fills, comparteix aficions des de ben petits, conversa, escolta’ls i així serà possible que no tinguin tanta necessitat d’estar contínuament connectats i sobreexposar-se a les xarxes.

Quines són les perspectives de futur que tens en l’àmbit professional?

D’una banda, seguir donant suport a la gran feina que ha fet el meu marit al davant de Contel, que els seus pares varen començar amb molt esforç i il·lusió. D’altra banda, seguir estudiant i investigant. També, exercir com a activista en defensa dels menors en l’entorn digital, sigui des de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, des dels mitjans de comunicació o des de qualsevol context on se’ls pugui donar veu. I a curt termini, publicar el meu primer llibre, que està adreçat principalment a pares, mares i educadors i que tracta sobre hipersexualització i pornografia en els menors, destacant quina és la realitat i posant de relleu els perills, les conseqüències i com es pot prevenir.
Altres imatges
Comparteix aquesta entrada