Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

“Volia deixar reflectit l’estil de vida de l’època...

“Volia deixar reflectit l’estil de vida de l’època, los costums, lo vocabulari i els sacrificis de la pagesia. Si tot això s’escriu, queda per sempre”

L’escriptor Joaquim Vilagrassa Arasa és fill de l’Aldea, però actualment viu a Tortosa. Tot i que ha residit fora de Catalunya durant vint anys treballant com a empleat de banca: ha passat per diferents indrets de l’Estat espanyol, com Madrid, Calp i Castelló, i també ha estat vivint a l’estranger, concretament a São Paulo (Brasil). Quan es va jubilar, va exercir de regidor al seu poble natal i de conseller comarcal del Baix Ebre, època durant la qual va revifar el projecte de reg del Canal de l’Aldea-Camarles, tema que ha inclòs a la seva darrera novel·la, Les marfantes de Fullola.

L’any 2006, va publicar el seu primer llibre, Lo compromís de l’Opinió, un recull d’articles publicats durant vuit anys a La Veu de l’Ebre, al Diari de Tarragona, al Butlletí L’Aldea, a El Punt Avui i al Més Ebre. Com tot bon escriptor, li encanta la lectura. Confessa que el seu llibre de referència és La Reliquia de José Maria Eça de Queiroz i que s’emmiralla en l’escriptor José Saramago. La seva altra afició és la música, en va aprendre a l’Escola de l’Aldea, on continua formant part de la seva banda, i durant uns quants anys, també ha tocat a la de Tortosa.

Estima i defensa les Terres de l’Ebre, els seus costums, les seves tradicions i la manera de parlar dels qui hi viuen. Per això ens demana que conservem en les seves respostes els articles “lo” i altres formes pròpies del dialecte tortosí.

- Com va sorgir la idea d'escriure la novel·la Les Marfantes de Fullola?

Vaig tenir vivències de petit per la zona de Fullola, acompanyant los meus pares en les feines de la muntanya, principalment es dedicaven al cultiu d’oliveres i garrofers, i volia deixar reflectit l’estil de vida de l’època, los costums, lo vocabulari i els sacrificis de la pagesia, a la que vull homenatjar, perquè ha deixat petjades històriques com l’art rural dels marges de pedra seca o los bancals, que facilitaven los cultius. Si tot això s’escriu, queda per sempre.

- Sense desvelar-nos cap secret, fes-nos cinc cèntims sobre la teva novel·la...

És una història de ficció, amb molta intriga que no es desvela fins al final, que manté el lector amb molta tensió en el marc de dos fets reals, històrics, investigats. Un és la disputa de Fullola entre El Perelló i Tortosa i l’altre lo projecte de reg del Canal de l’Aldea-Camarles. Ara bé, lo lector se n’assabenta d’estos dos fets gairebé sense adonar-se’n, perquè està imbuït en la vida dels personatges i les escenes de la novel·la.

- Quins passos has seguit per documentar-te abans d'escriure Les Marfantes de Fullola?

Principalment, he realitzat una recerca a l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, on està tot l’expedient de la disputa de Fullola i on també vaig trobar documentació sobre el primer projecte del Canal de l’Aldea-Camarles, a més a més, sobre este darrer tema també vaig consultar documents a la seu de la Comunitat de Regants i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Al final del llibre es mostren fotografies que donen fe de molta de la documentació estudiada. Després, vaig deixar lloc a la inventiva novel·lesca i vaig fer molta memòria dels records de la primera època que es relata, perquè la novel·la se situa en dues èpoques diferents, però lligades.

- En què consistiria el projecte de reg del Canal de l'Aldea-Camarles? Per què creus que és tan interessant?

És un projecte de reg malbaratat durant 80 anys que, com que no s’ha portat a cap, perjudica directament 5.000 hectàrees de secà i afecta a més de 2.000 propietaris que no poden regar ni millorar ni la qualitat i ni la quantitat del producte agrícola, oli d’oliva principalment. Jo estic molt en contra dels transvasaments de l’Ebre, però molt a favor del fet que aquí, los nostres pagesos, puguin regar.

- Es podria dur a terme actualment aquest projecte de reg?

De moment torna a estar parat. No hi ha voluntat política i, per tant, no hi ha pressupost. És un abandonament més de les autoritats competents envers estes terres del sud. La política agrícola és un desastre.

- Hi ha un proverbi xinès que diu "Fa més soroll un arbre quan cau que un bosc quan creix" que has inclòs als dos llibres que has escrit. Per què?

Em sembla una frase genial. Quan cau qualsevol cosa, un edifici, un projecte, l’índex econòmic, un pont... fa molt de soroll, se’n parla molt, per a bé i per a mal, però en el creixement d’estos mateixos elements, incloent-hi el treball de cada dia, l’ensenyament i/o la vida cultural, per exemple, es fa poc soroll, ara bé el rendiment és molt més gran, honrós i efectiu. Jo, durant la meua vida, sempre he volgut participar d’un bosc quan creix.

- Què trobem de fantàstic i què trobem de real a la novel·la?

Fantàstica és la història de ficció, totalment inventada, i de real los dos fets històrics mencionats, los costums que es relaten, lo vocabulari, les expressions i els escenaris on transcorre la història, que encara existeixen avui i dels quals hi ha un reportatge fotogràfic a la part final del llibre. Diríem que és una barreja fantàstica de realitat.

- Parla'ns de la figura de les marfantes i per què has decidit que apareguin a la novel·la...

Tenia interès en destacar esta figura mítica, perquè hi ha gent, jove especialment, que no coneix les històries que van protagonitzar a principis del segle passat. Després, en el moment d’associar-les a Fullola, he aconseguit donar-li un misteri especial a la novel·la que crec que la fa molt més atractiva.

- Aquesta novel·la té un caire solidari. En què s'invertiran els diners que es recaptin de la compra dels llibres?

Personalment, no tinc gens d’interès crematístic, perquè jo no visc d’això, per això he decidit que tots los ingressos que tindré com a autor los destinaré a dues causes solidàries: una meitat la donaré a la Caixa de Solidaritat, per ajudar a la gent empresonada políticament i a la que està a l’exili; i l’altra meitat la destinaré a La Marató de TV3, que enguany estarà destinada a la recerca sobre la Covid-19.

- Has començat a escriure el teu següent llibre?

No descarto escriure’n un altre, però de moment gaudeixo molt d’este. Hi ha molta gent que, havent-lo llegit, em comenta coses molt interessants... Experiències seues d’aquella època, perquè van fer vida a les casetes de muntanya, com jo, o perquè van passar a Fullola los bombardejos de Tortosa. Sobre les marfantes, per exemple, ara m’han explicat un munt d’històries. Fins i tot, m’han aportat coses noves de l’Hostal de Don Ramon o de les casetes dels guardes (peons camineros) que, si les hagués conegut abans, les hauria inclòs al llibre.

I, si em permets, en lo cas de la presentació de la meua darrera novel·la a l’Ampolla he d’agrair especialment a l’Ajuntament, a la Biblioteca Municipal i a la Llibreria d’Avelina la seua col·laboració i, especialment, a l’amic Manolo Sánchez, que em va fer una excel·lent presentació. Moltes gràcies!
Altres imatges
Comparteix aquesta entrada