Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística i analítiques, així com tècniques.
Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. OK Més informació privacitat.

“M’agradaria impulsar un Centre Cultural a l’Ampol...

“M’agradaria impulsar un Centre Cultural a l’Ampolla, un lloc on poder escoltar música en viu, assistir a exposicions de pintura, fotografia o qualsevol classe d'arts plàstiques”

El barri de Les Corts de Barcelona va ser el lloc que va veure néixer l’artista Esteve Munné i Andrés. Fa quatre anys, va decidir marxar de la seva ciutat natal per instal·lar-se a l’Ampolla. Durant la seva trajectòria professional, ha estat director d’art de diverses agències de publicitat de Barcelona, Mallorca i Eivissa, director de marxandatge de l’International Gold Corporation, una organització dependent de les mines d’or de Sud-àfrica, ha creat el seu propi estudi de disseny gràfic i interiorisme i durant els darrers anys és director comercial de l’agència de viatges Betravel.

De forma paral·lela a la seva feina, va començar a experimentar amb diverses tècniques pictòriques i escultòriques, com a resultat va arribar la seva primera exposició. Com gairebé tots els pintors que s’inicien en el món de l’art, es va iniciar en centres culturals de Barcelona i els seus voltants com al Centre Cultural de Santa Eulàlia i al Centre Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, també va exhibir les seves obres en llocs públics com la ja desapareguda Sala Provisional de Barcelona, l'hotel Terramar de Llafranc i el Casal Torreblanca de Sant Cugat, entre d’altres.

El 1997 va exposar al Centre Cultural de Perpignan, i el 1998, a Okendo Kultur Etxea - Centro Cultural de San Sebastián. El mateix any, la seva obra va viatjar fins als Països Baixos, exposant a la Villa del Arte Galleries d’Amsterdam, i el 2000, a la Galería Martin Reich de Fuengirola. A les Terres de l’Ebre i Tarragona, ha inaugurat diverses exposicions: el 2017 al Centre Cultural de l’Ampolla, l’any 2018 al Taller d’Art de Cinta Dalmau a Tortosa, i també el 2018 al Col·legi d’Aparelladors de Tarragona. L’estiu de l’any passat, va inaugurar la seva pròpia galeria a l'Ampolla, ExpoArt, situada al carrer Ronda del Mar, 56, enfront de l'hotel Flamingo.

Entre les seves aficions, destaca el jazz i latin jazz, viatjar, els esports i des que viu a l’Ampolla ha descobert la passió pel dòmino. Quan li preguntes quin és el seu artista preferit, confessa que més aviat té quadres preferits, però destaca Vincent Van Gogh i Paul Goguin. La seva obra de referència és Home de Vitruvi de Da Vinci.

- Què és per a tu una obra d’art?

A parer meu, l'art és un component de la cultura i, el que considerem una obra d'art, és el resultat d'una activitat amb una finalitat estètica i comunicativa. Mitjançant aquest producte final es transmeten missatges, emocions, valors, idees i tècnica.

Encara que el concepte obra d'art ha anat canviat en funció de les necessitats i dels temps en què s'hagi viscut, l'objectiu final de qualsevol obra ha estat sempre embellir i donar personalitat a un entorn determinat.

- Com et va sorgir la vocació per l’art?


Bàsicament per necessitat. En la meva etapa com a decorador, vaig realitzar molts projectes que requerien algun toc personalitzat en forma de quadre o d'escultura. Peces que reunissin uns determinats requisits respecte a mides, colors o formes i que difícilment trobava al mercat. Uns per massa cars, d’altres per no oferir-me el resultat estètic que jo estava buscant. Així que, amb l'ajuda i els consells de diversos artistes amics, vaig començar a treballar i a produir aquestes peces per mi mateix.

Els principis van ser molt difícils perquè no tenia ni la més remota idea de com donar-li caràcter i plasmar el meu segell personal a les feines que realitzava. Tot em semblava "pla" i sense cap nexe d'unió entre el que feia i el que li arribava a la gent que contemplava la meva feina. No hi havia res que identifiqués la meva obra, més enllà de la signatura, fins i tot això, la signatura, va estar subjecta a un estudi per part meva per donar-li un segell diferent. A poc a poc, vaig anar trobant el meu camí i la meva pròpia personalitat. Vaig canviar la pintura a l'oli per l'acrílica, els llenços de tela pels suports de fusta, la mida de les meves obres, les matèries amb les quals em sentia més còmode a l'hora de crear...

Actualment, totes les meves peces tenen un mateix criteri estètic. Poden agradar més o menys, això és una cosa que ningú pot controlar, però el que si és cert és que la gent que veu un quadre meu sempre identifica que jo en sóc el seu autor, això vol dir que el meu objectiu de crear identitat a les meves obres ha estat aconseguit.

- Què podem trobar en una exposició teva?

Sense voler pecar d'egocèntric, crec que el que més m'interessa transmetre és honestedat. No em considero un artista, en el fons, segueixo sent un decorador i, com a tal, l'únic que pretenc és oferir uns elements més que ajudin a embellir i fer més agradable un entorn. Sense més pretensions.

Per això, la finalitat de la meva obra consisteix, només, a divertir-me molt (m’ho passo genial mentre estic treballant) i en oferir a la gent un producte que li agradi, que li motivi i que desitgi tenir-lo a prop per poder contemplar-lo sovint.

Des que visc a l'Ampolla, aquesta tasca m'ha resultat molt més fàcil. El Delta de l’Ebre, el riu, els Ports, la mar, en definitiva, tot el meu entorn, em regala constantment la informació necessària per a poder expressar, a través de la meva obra, la meva gratitud a aquest meravellós lloc. Alguns en diuen inspiració.

- Podríem dir que el canvi de residència pot venir induït en la recerca de la inspiració artística?

No realment. Va ser més aviat a l'inrevés. Vaig arribar a l’Ampolla per pura casualitat, i, al poc d’estar aquí, vaig sentir les ganes i la necessitat de començar a pintar de nou, després que per diversos motius havia deixat de fer-ho durant una llarga temporada.

- Llavors, la cerca de la inspiració és una mena de llegenda urbana?

Pablo Picasso deia que la inspiració et troba sempre treballant, i jo, com no podia ser d'altra manera, coincideixo plenament amb el mestre. La inspiració no és la musa que et ve a visitar quan menys t'ho esperes, la inspiració neix quan et trobes davant d'un llenç i comences a dibuixar unes formes o comences a aplicar els elements que seran la base del teu treball. Generalment, aquests elements són els que t’aniran indicant quins colors has d’utilitzar, quines veladures has d’aplicar i on ho has de fer. El projecte va fluint a poc a poc i la teva sensibilitat és la que et dicta el camí.

M'he trobat moltes vegades que tenia un quadre pràcticament acabat i he hagut de tornar-lo a pintar completament de blanc per començar de nou, perquè no em sentia satisfet amb el resultat obtingut. Sóc molt exigent amb el meu treball i mai estic plenament content amb les meves obres, sempre crec que puc donar més, i això, de vegades, em crea una gran angoixa i fa que em desconnecti temporalment de la feina, però, afortunadament, sempre hi torno. El que si és cert és que el Delta m'ajuda molt a tornar-hi.

- Què podem trobar de l’Ampolla o de les Terres de l’Ebre a les teves obres?

Viure en un lloc tan fantàstic com el Delta et proporciona permanentment un constant degoteig d'imatges i sensacions que contribueixen a imaginar-te un quadre o una escultura. De fet, la majoria de les meves obres estan inspirades en el Delta en general i en l'Ampolla en particular.

La meva primera exposició a l'Ampolla es va titular Homenatge al Delta, així que el que podem trobar a les meves obres és un profund agraïment per tot el que aquesta terra m’ha donat i el bé que m’han acollit els ebrencs.

- Quines tècniques i quins materials utilitzes per elaborar les teves obres?

Pel que fa a la pintura, les meves obres es distingeixen, bàsicament, per la utilització de la tècnica mixta, en el meu cas, acrílics i collage. En elles podem trobar un denominador comú i personal, base d'unes textures (terra, cordes, cartó, teles, etc.), que li donen el caràcter i el sentit que busco en cada peça. Per aconseguir un suport que aguanti aquesta barreja de matèries i que no es deteriori, generalment, treballo sobre bastidors de fusta i, si pot ser, sobre elements reciclats i que hagin tingut una vida anterior (porticons de finestres, taulons, trossos de fusta que recupero de la mar o de riu...). M'agrada treballar en formats grans, perquè entenc que els meus quadres llueixen més i són més espectaculars.

En el cas de les escultures, actualment treballo amb ferro i fusta (olivera, roure, o surera), les quals poleixo, cremo, raspallo o tornejo, en funció del resultat que desitgi obtenir. Posteriorment, complemento aquest primer procés pintant amb pintures acríliques algunes de les zones que m'interessa destacar.

- Quina és l’obra més rellevant que has creat?

Aquí vull emprar la coneguda pregunta: "a qui vols més, al pare o a la mare?”. Per a mi, tota la meva obra em mereix la mateixa estima i valoració. És evident que unes peces m'agraden més que d'altres, però això és una opinió molt personal que moltes vegades he vist contrastada perquè una peça que a mi no m'ha acabat de convèncer és la que més ha agradat a un determinat públic, o viceversa.

Ara bé, tornant a la pregunta inicial, les peces que per a mi em mereixen una major valoració són aquelles que tenen una càrrega emocional i sentimental especial. L'exemple més clar és un quadre que vaig realitzar especialment per regalar-li al meu pare per un aniversari, per desgràcia poc temps després va morir i ara el torno a tenir jo a casa meva.

- Quina és la galeria on t’agradaria exposar algun dia?

Realment no tinc ni grans ambicions, ni deliris de grandesa. A part que no em sento ni preparat ni capacitat per exposar a grans galeries de París, Nova York o Londres, per posar un exemple. A més a més, exposar en un lloc "de prestigi" comporta, indefectiblement, desplaçaments, molts nervis, llargues estades, sessions de premsa i fotografia, festes i una infinitat de coses a les quals jo ni estic acostumat, ni desitjo realment.

Veritablement, la meva gran il·lusió seria que la meva galeria de l'Ampolla, ExpoArt, fos un lloc viu, un lloc on poder rebre amics i gent interessada en l'art i poder crear un espai de reunió per a amants de la pintura, però això és difícil i, actualment, amb la situació que vivim, encara més.

- Tens altres projectes, en un futur pròxim?

Sí, és clar que els tinc. Al meu entendre, si hi ha una cosa que li falta a l'Ampolla és un Centre Cultural. M’agradaria impulsar aquest lloc, on es pogués escoltar música en viu, assistir a exposicions de pintura, fotografia o qualsevol classe d'arts plàstiques. Tanmateix, podria ser un lloc on poder reunir-se amb gent amant de l'art i la cultura. Un lloc on poder rebre artistes que ens donin xerrades i col·loquis sobre temes relacionats amb el seu treball i debatre sobre ells. Un lloc on poder oferir als nostres nens i joves una alternativa d'oci, basat en la cultura.

No hi ha cap poble dels voltants que ofereixi una opció com aquesta. Per què no pot ser l'Ampolla? Per què l'Ampolla no pot convertir-se en un lloc que es desmarqui del seu entorn amb una proposta cultural i no només com a centre turístic i gastronòmic?

Una iniciativa com aquesta no té per què ser cara, tan sols necessita decisió i passió. Segur que hi ha molta gent al poble disposada a col·laborar per poder posar en marxa aquesta idea. És només una il·lusió, però crec que ni és desgavellada ni és difícil de realitzar. Jo m'ofereixo el primer per intentar portar-la a terme. Com a ampollero, ajudar a posar en marxa aquest ambiciós projecte seria una meravellosa manera de tornar-li a l'Ampolla tot el que durant aquests últims quatre anys m'ha brindat.
Altres imatges
Comparteix aquesta entrada